L’arribada de la Kai.

06 Set L’arribada de la Kai.

Gràcies per avisar-me, petita i progressivament, el moment de la teva arribada.

Gràcies per fer-ho fàcil i fer-ho dolç.

Gràcies per treballar amb mi en el treball de part.

Amb força i amorosament.

Empenyent mentre jo ho feia també.

Sentint la vida en tota la seva immensitat.

Obrint el canal de l’esperança, de la llum.

Descendint d’una foscor amorosa cap a un cel estrellat, una lluna plena.

Sentint la pressió, la contracció, sentint-te a tu.

Tu a mi.

Aigua, aire, terra i foc. Asseguda, ajaguda, flotant. Tots els elements en un, per donar-te la benvinguda, petita estimada.

Braços que m’acollien i em cuidaven.

Mirades que em protegien i que em deien que tot anava bé sense paraules.

Només amb respecte, silenci, acompanyament.

Tu empenyent, jo empenyent.

El batec de les dues en un de sol. Sincronitzades, extasiades en la intensitat de l’experiència.

Del trànsit d’una vida a una altra.

De la mort i el renaixement a la que les dos ens exposàvem.

Tèbia, suau, sensible. La teva pell lliscant en les meves entranyes.

Et toco, et sento a prop. Sé que el moment arriba. Ja ets aquí. Corones el teu cap i ens avises que això tot just comença.

Sento la màxima intensitat en el meu Ser.

De dolor, de plaer, de llum, de negror, d’esperança, de foscor.

De tu, de vida, d’amor.

Tot acaba i tot comença.

Et veig, et sento, ja arribes.

Un gran Silenci inunda el moment i, de sobte, uns ullassos il·luminen la meva vida i fan que tota la intensitat viscuda es dilueixi per transformar-se en calma, abraçades, petons.

Et teu viatge tot just comença.

El meu continua… en una etapa molt diferent de la meva vida.

Gràcies.

T’estimo.